Saltar al contenido

El Llibre de la Mel

Ja l’he llegit. He de reconèixer que sóc un privilegiat. Ho dic de debò. Dins la rutina diaria, costa molt trobar el temps per fer una lectura tranquila i gaudir-la amb intensitat, i aquest ha estat el cas. Però el privilegi arriba a graus superlatius quan per postres el text que tens al davant compleix amb les expectatives que hom s’havia fet a priori.

Us estic parlant del Llibre de la Mel de Fra Valentí Serra de Manresa, l’arxiver dels caputxins, expert en herbes remeieres, horticultura i moltes coses més. El volum és el núm 7 de la Col·lecció l’Ermità d’Edicions Morera. I que com a fet destacable que el diferencia als seus companys de col·lecció, aquest títol ha fet un salt endavant i ja no és un quadern sinó que ja ha augmentat el número de pàgines i ha sortit al carrer amb llom cuadrat.

Però anem a pams, en un llibre tot conta, i en aquest cas la conjunció de tot plegat, text, contingut, i edició es donen la mà amb harmonia, és un conjunt deliciós que fa fa bon llegir. Fent l’acudit fàcil pel tema que toca podríem dir que la seva lectura és una experiència dolça com la mel.

Pel que fa al contingut cal dir, i crec que és un dels punts forts del llibre, que amb llenguatge planer i entenedor per tothom l’autor ens apropa al món de la apicultura popular. Aquesta activitat ramadera sempre se'ns presenta als qui no hi entenem ni un borrall com un misteri quasi inabastable. Aquest llibre trenca amb aquesta llunyania, i canvia la mirada que el lector neòfit en el tema te sobre les abelles i l’activitat que els humans realitzem amb elles .

Un altre punt a destacar és que és un llibre oportú i d’una actualitat rabiosa. Mai com ara s’havia parat atenció a la necessitat de mantenir la població d’abelles i observar els perills que fan que disminueixi el seu nombre de forma alarmant, de manera que degut a la seva funció pol·linitzadora tot l’ecosistema perilla. D’aquí que un dels reclams d’aquest llibre sigui un segell que diu “Abelles per viure”.

I també és del tot oportú pel debat que d’uns anys ençà s’ha obert a les ciutats, a Barcelona especialment però no únicament, de la idoneïtat de recuperar l’apicultura urbana. Una pràctica amb molts beneficis i cap o quasi cap inconvenient, i que malauradament topa amb les ordenances municipals que son un obstacle infranquejable per dur-la a terme.

imatge procedent del Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l'Ebre

Si una cosa evidencia el text de fra Valentí és la importància que l’apicultura ha tingut i té al país, i com que el nom fa la cosa, topònims, onomàstica, etc.  estan farcits de noms relacionats amb aquesta activitat.

Però el llibre també toca les tradicions apícoles rurals i la tradició abellera caputxina, les utilitats de la mel i de la cera tant a nivell gastronòmic com en la medicina popular, un calendari de l’apicultor, I com no podia faltar una complerta relació de plantes mel·liferes arrodoneixen aquesta edició. I per finalitzar un glossari, un índex analític i una bibliografia molt ben triada.

En definitiva un llibre de lectura fàcil, amèna i altament recomanable per tothom.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *