Saltar al contenido

Blog

Aquest text en clau d'humor fins i tot amb un punt de sàtira, va ser publicat per primera vegada el 2 de març del 2012 en el programa Fes ta Festa. Si voleu també podeu escoltar-lo a https://festafesta.net/sant-galderic-vs-san-isidro-el-fet-diferencial/

Cada dia és més evident, i més notori: els catalans no som espanyols. Bé sempre hi haurà algú que discreparà d’aquesta afirmació i em dirà que ell se sent més espanyol que català o que se sent català i espanyol per parts iguals i d’altres possibles combinacions de l’aritmètica del sentiment patriòtic. És respectable i ho respecto, la llibertat de pensament, d’idees i d’expressió per davant de tot i amb el màxim respecte cap a la persona. Però el fet és que fa una vintena d’anys, i potser no tants, els que pensàvem així i ho manifestàvem tot fent militància obertament en tots els àmbits de la nostra vida érem considerats com uns somiatruites o uns eixelebrats. La cosa ha canviat. Cada cop més persones aposten per aquesta emancipació de l’estat espanyol, el matrimoni ja no funciona. Per que hem de ser infeliços ens separem i au a fer punyetes. Ja ha passat el temps de casar-se per pebrots, ara o ho fem per amor o per conveniència, que també n’hi ha. En el nostre cas, ni amor ni conveniència.

Gravat amb l'Iconografia de Sant Medir i que en algunes ocasions s'ha fet servir per estampar goigs de Sant Galderic. Recomano la lectura de
http://librorum.piscolabis.cat/search/label/Sant%20Galderic
Imatge procedent de www.elcamí.cat

No faré un llistat dels indicadors que constaten que som una nació amb capacitat d’albirar properament un estat propi, no acabaríem. En podríem dir molts, alguns més que potinejats fins l’extenuació i contínuament agredits com pot ser la llengua, les nostres institucions històriques, etc. Però és que si gratem una mica veurem diferències substancials fins i tot en el santoral, que ja és grossa la cosa. Sí, sí tal i com us ho explico. Agafarem l’exemple dels sants de la pagesia, per un cantó Sant Galderic i per un altre Sant Isidro.

Comencem per Sant Galderic un home que l’hàgiografia situa el seu naixement a Vilavella (actualment es diu Sant Galderic) al Llenguadoc, sobre l’any 820 i que mor a Sant Martí del Canigó, al Conflent, cap a l’any 900. El bon home d’ofici era pagès, com també ho eren els seus germans amb qui conreaven les terres d’un tercer, els nois, doncs, anaven a jornal. El sant català va destacar per defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors. Ara el necessitem, més que mai, en Galderic. El 16 d’octubre es celebra la seva festivitat i entre d’altres patronatges va ser el patró de la pagesia catalana fins el segle XVII que va ser substituït per l’espanyol Sant Isidro.

Imatge procedent de
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-sant-isidre-llaurador-monestir-de.html

Continuem amb Sant Isidro, que d’entrada direm que no dubtem pas de la seva bonhomia, al contrari, segur que tant el sant català com l’espanyol eren uns bonifacis de mena. Aquest sant que es deia Isidro Merlo i Quintana és conegut com Sant Isidro labrador o de Madrid, on sembla ser que va viure des del 1080 fins al 1130 i va ser pujat als altars l’any 1622. Entre els molts miracles que se li atribueixen destaca el fet que era tan pietós que mentre ell resava sota una olivera els àngels baixaven i li llauraven el camp. És a dir els altres li feien la feina.

I per acabar la secció un passatemps per a la setmana. Cerqueu les diferències entre Sant Galderic i Sant Isidro. Va, que aquest cop us ho he posat fàcil.

Avui penjo un primer post que obre aquest blog. Com què és Sant Ponç he cregut oportú rescatar aquest article que recorda les trementinaires. Aquest article va apareixer originariament a www.festafesta.net el 24 de gener de 2014. Si el voleu escoltar podeu fer-ho clicant aquest enllaç https://festafesta.net/lofici-de-les-dones/

L’ofici de trementinaire l’exercien en la seva majoria dones de la vall de la Vansa i Tuixent. La pràctica de l’ofici pretenia ser una tasca complementaria com també ho podia ser la d’anar a fer de dida o la de servir a cases benestants normalment a ciutat. Les dones que feien de trementinaires eren les d’estracció més humil. Aquelles famílies amb propietats, terres i explotacions ramaderes insuficients pel manteniment familiar eren les que enviaven gent fora de la vall.

Imatge procedent de www.trementinaires.org

El fet de que anar pel món, nom amb que es coneixía l’activitat de trementinaire a la vall, fos de caire complementari la convertia també en temporal.  Les sortides s’organitzaven de manera que no interferissin en les èpoques de més activitat agraria per tal de poder estar per les necessitats de la casa. Així normalment s’en feien dues; Una a la tardor i que acabava abans de Nadal i una segona que s’iniciava un cop matat el porc i finalitzava just abans de Pasqua.

La feina consistia en posar a la venda ambulant herbes remeires, bolets, olis de ginebre, d’avet, trementina, d’on li ve el nom de trementinaire, i fins i tot tabac arribat de contraban d’Andorra. La seva activitat tenia per objectiu aconseguir diners fora de la vall i tornar a casa contribuint així, a fer anar endavant l’explotació agrícola o ramadera familiar. Anar pel món no era una feina individual, sinó que la implicació era de tota la casa o grup familiar. Recol·lectar herbes i bolets, enfilar-los assecar-los, trinxar-los, preparar-los en coixineres eren tasques on tot el grup familiar participava en la seva preparació i execució.

imatge procedent de www.arbolesmaestros.org

Les dones que anaven pel món solien fer-ho acompanyades d’una filla o una neta, en el cas de no tenir-ne cercaven la companyia d’un altre dona o arribaven a acords per tal de que els hi lloguessin una nena. Anar en parella tenia per objectiu la transmissió de l’ofici i la protecció de la reputació de la dona. Dur una nena que sempre feien passar per filla o neta, encara que no ho fos, facilitava l’obtenció de queviures, caritat i casa o pallissa per dormir. Les trementinaires responien a l’hospitalitat amb reciprocitat donant del que duien però també amb treball i serveis, com cosir, planxar, cuinar, etc.

Les sortides es duien a terme sobretot per territoris rurals seguint itineraris de casa en casa, i de poble en poble, encara que també s’atansaven a poblacions i ciutats grans. La tècnica de venda era la d’anar trucant a les portes oferint la mercaderia en el cas de nuclis amb les cases disperses. En poblacions més grans empraven el crit per atraure la clientela, pel que també podem considerar les trementinaires com baladrers. Joan Amades i el mestre Joan Tomàs van recollir un crit emprat per les trementinaires que deia “Herbes pel mal de ventre i mal de cap” (1)

També coneixem casos de trementinaires en grans ciutats com Barcelona on la seva activitat era més sedentària ja que instal·laven parada als mercats.

La darrera sortida coneguda de les trementinaires la va fer la Sofia d’Ossera l’any 1982. Amb la tornada a casa de la Sofia, les trementinaires entraven a formar part de tot un univers d’oficis, pràctiques i costums desapareguts. Però el seu record ha esdevingut en motor identitari i d’atracció de forasters a la vall de la Vansa i Tuixent . El museu que vetlla i documenta el record del vell ofici ens convida a conèixer aquelles dones valentes que anaven amunt i avall pel país oferint el poc o molt que havien extret dels boscos i la Festa de les Trementinaires ens apropen a la la natura i a la saviesa popular.

————————————————————-

Per saber-ne més:
Frigolé Reixach, Joan. Dones que anaven pel món.
Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent
.
Temes d’etnología de Catalunya num. 12.
Edita Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona 2009.

Cal visitar:
Museu de les Trementinaires – Vall de la Vansa i Tuixent
Pl.Serra del Cadí, 1 – 25717 Tuixent – Telèfon: 973 37 00 30
E-mail: museu@trementinaires.org

Recomanem:
Festa de les trementinaires. Darrer cap de setmana de maig.

Plana web: www.trementinaires.org